L'entrevista al diputat i portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, el passat dimarts 4 de desembre a El Periódico ha estat la "comidilla" d'aquest pont. I no és per menys. Polítics i expolítics com Jordi Pujol i periodistes de la talla de Sergi Pàmies no han trigat en replicar. Des d'una òptica totalment analista el que fa Ferran amb les seves declaracions i els seus escrits en el seu blog és contradir-se ell mateix i exposar les queixes a mode de llistat de compra, és a dir, sense argumentar-les i sense donar una resposta o una solució a la "crosta nacionalista" que segons ell, pateixen TV-3 i Catalunya Ràdio. “TV-3 no es crítica; es despiadada con el Govern. Prioriza, magnifica y retuerce la información en contra del Ejecutivo”. Això contestava al periodista Luis Mauri quan li preguntava si el fet que els mitjans segons ell són antigovernamentals, significa que són antisocialistes. I és curiós que contesti parlant de “govern” i no dels “socialistes”, dues cares d’una mateixa moneda però que expressat d’una manera o altra sonen diferents. Apostar per una comunicació crítica amb el socialisme no és dolenta i més si també s’aposta per una crítica al republicanisme, el convergecionisme, l’unionisme o el populisme. Quan demana neutralitat, a què es refereix? Posar en una balança el pes de les crítiques d’uns enfront dels altres és feina dels qui en tenen ben poca. És com les criatures: si al plat tenen menys patates que l’altre germà ja es queixen. A més des d’aquí aprofito per reclamar exemples al senyor Ferran d’aquest fet tan greu… “Lo mejor sería comenzar de nuevo, hacer tabla rasa del pasado; un reset, que se dice ahora. Las cargas sentimentales o ideológicas deben quedar para las secciones de opinión”. Caram si que està a l’última de la informàtica el senyor diputat. Un reset a una televisió que obté uns shares envejables, rep nominacions als Oscar per la feina ben feta al 30 minuts i que es desvincula de la tendència de la premsa del cor més casposa dels darrers temps? Quan fagi aquest reset, que m’expliqui quins seran els fonaments o el model per tornar a començar. Crec que si vol fer les coses bé arribarà allà on ell mateix ha decidit canviar el rumb. A més, no pot oblidar que ell ha contribuït a l’aprovació de la llei de mitjans audiovisuals de fa dos mesos i per tant ja va sent hora que agafi més compromís com a membre de govern que és i no d’oposició. “Los programas de viajes de un popular presentador, que desliza siempre que puede su óptica independentista. O algunos informativos que, en lugar de informar con rigor de la manifestación del sábado pasado, prefirieron dedicarse a caldearla, a publicitarla gratuitamente desde una semana antes”. I continua més avall: “Eso por no hablar del mapa del tiempo, en el que es sencillo saber si lloverá en Alicante, lo que encuentro perfecto, pero difícil saber si lucirá el sol en Fraga, a 30 kilómetros de Lleida, o en Madrid, a una hora de vuelo de Barcelona”. Aquests són exemples de gurús mediàtics, que segons ell existeixen a TV-3. Uns gurús que segons Ferran editorialitzen, en comptes d’informar. Quan es refereix als “Afers exteriors” d’en Miquel Calçada, m’agradaria saber quin mal hi ha en ensenyar la seva òptica independentista. I a més, què té a veure aquesta òptica independentista amb la crosta nacionalista que segons ell ha deixat el llegat pujolista? Que jo sàpiga CiU mai s’ha definit com un partit independentista i per tant lamento entendre que el portaveu al Parlament comença a barrejar conceptes. En tot cas, el popular presentador emet el programa coincidint amb el període del Tripartit i el Govern de l’Entesa i per tant no li hauria de resultar tan estrany que els ideals que mostra en Miquel es corresponguin amb els d’una part ben important del govern que ell també representa. El tema de la manifestació és un punt i a part i ara mateix em fa mandra replicar-la. Ara el que sí es per fer-ne broma és amb el tema dels pobres mapes del temps. Això més que una entrevista a un polític sembla una entrevista a un dels periodistes, si és que així se’ls pot dir, encarregats del popular reportatge Ciudadanos de Segunda. El nostre estimat socialista ha oblidat que el mapa del temps es centra en els Països Catalans ja que és el públic al que es dirigeix. Fins ara. Perquè desgraciadament ja no hi som tots des que el Govern del País València ha decidit interrompre l’emissió d’aquest canal en aquestes terres. No és qüestió de no interessar-se pel temps de Fraga o Madrid. El raonament d’aquests mapes es basen en el target i les audiències. I dubto que un gallec s’endinsi a la TDT per veure el temps que s’anuncia a TV-3. En fi que l’etern debat Catalunya-Espanya, Nacionalisme català-Socialisme català se’ns ha tornat a presentar per boca d’un Joan Ferran més incoherent que mai. Si més no, admet que les seves paraules donarien cua. Moltes gràcies senyor portaveu. Si voleu completar la informació, us adjunto la direcció del bloc del socialista Joan Ferran i l’entrevista que se li va realitzar a El Periódico. |
http://joan-ferran.blogspot.com/
