A les dotze del migdia d’avui quinze de novembre de 2007, estudiants de totes les universitats catalanes han convocat una manifestació contra el Pla Bolonya a la Plaça Universitat de Barcelona. Independentment de la crida d’aquesta vaga general i reivindicació posterior és interessant saber en primer lloc què és el Pla Bolonya? De ben segur que molts de vosaltres hagueu sentit mots aïllats com “mercantilització”, “privacitat”, “graus” o bé “llicenciatures”. Al marge d’aquestes paraules cal saber punt per punt com afectarà el Pla Bolonya a la vida universitària d’un estudiant català. I dic català perquè el Pla Bolonya d’aquí no és el mateix que el d’un alemany o el d’un francès i amb el que em centraré és amb el que a mi m’afecta.
El Pla Bolonya és com es coneix popularment l'Espai Europeu d'Educació Superior, que es va començar a gestar a Bolonya l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja comença a aplicar-se a molts llocs.
A grans trets, es preveu que les llicenciatures i les diplomatures s’unifiquin en una sola nomenclatura, el que es coneix com a grau, amb el que s’obté com a títol de graduat. Posteriorment hi ha un postgrau o màster per especialitzar-se i finalment si es desitja es pot accedir al doctorat. Aturem-nos en aquest primer punt de debat. La idea no és dolenta, però feta la llei, feta la trampa. Amb el grau ja es dóna accés al mercat de treball i per tant el govern no té l’obligació de subvencionar els postgraus a la universitat pública. D’aquí començaríem a parlar d’una liberalització de l’educació amb una certa influència elitista. Això es pot resoldre amb l’ajut de beques o subvencions.
La part positiva és que la unificació d’aquests graus amb la resta de països europeus permetrà validar la nostra carrera en d’altres països, tot i que no hem d’oblidar que no s’unifiquen els noms de les carreres ni els seus continguts i per tant en aquesta línia s’ha de seguir millorant.
El segon aspecte és el model de crèdits anomenat ECTS (European Credit Transfer System). Si actualment un crèdit equival a 60 hores de classe, tant si es va com si no, amb l’ECTS es tenen en compte també les hores de feina a casa, l’assistència a les classes, les pràctiques, els seminaris i els propis exàmens. I Bolonya aposta per una avaluació continuada, enlloc de l’única que es fa majoritàriament. Si haguéssim de posar contres en aquest segon punt és que fa més difícil compaginar els estudis amb el món laboral; malgrat que l’avaluació continuada gestiona molt millor el curs acadèmic i fa que l’estudiant requereixi d’un autoaprenentatge prèviament marcat.
El tercer aspecte i últim que vull destacar és que l’oferta de les universitats en carreres i els seus continguts han d’anar enfocades cap a les demandes del mercat de treball i suprimir aquelles que no siguin rentables. Aquesta directriu enfocada segons l’eficiència del mercat és una equivocació ja que tothom té dret a estudiar i aprendre allò que desitgi al marge de les demandes del mercat. A més tota directiva europea depèn de la interpretació que se’n faci al govern central espanyol. El cas més clar és la voluntat de suprimir Filologia Catalana que és una decisió política i poc te a veure amb el Pla Bolonya. Amb aquesta última qüestió el que s’està aconseguint és un retrocés cap a la normalització del català i acabar convertint la nostra llengua en un dialecte del castellà, paraula ben coneguda per molts dels qui van patir el franquisme. A més es torna a veure un cop més que en l’aspecte polític, la Unió Europea està a anys llum de tenir el poder que té en l’aspecte econòmic en quan a la unificació dels països. I tot plegat fa que nacions com la catalana tinguin una escassa presència a Europa, malgrat fires i més fires que es vulguin fer per Frankfurt...
El que és evident és que la competència per accedir al món laboral cada dia és més difícil i la solvència i poder que abans tenia ser un llicenciat, ara queda enrere perquè afortunadament moltes més persones podem accedir a les universitats. Això no es pot confondre amb una mala gestió del pla d’estudis i una influència de postures i ideologies polítiques en l’educació, l’eina indispensable per l’evolució d’un país. Per això es tan important conèixer el Pla Bolonya i no interpretar-lo com “l’enemic”, sinó com una arma o projecte que reorientada d’una altra manera, pot funcionar molt millor i permetre la connexió directa amb tota Europa.
El Pla Bolonya és com es coneix popularment l'Espai Europeu d'Educació Superior, que es va començar a gestar a Bolonya l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja comença a aplicar-se a molts llocs.
A grans trets, es preveu que les llicenciatures i les diplomatures s’unifiquin en una sola nomenclatura, el que es coneix com a grau, amb el que s’obté com a títol de graduat. Posteriorment hi ha un postgrau o màster per especialitzar-se i finalment si es desitja es pot accedir al doctorat. Aturem-nos en aquest primer punt de debat. La idea no és dolenta, però feta la llei, feta la trampa. Amb el grau ja es dóna accés al mercat de treball i per tant el govern no té l’obligació de subvencionar els postgraus a la universitat pública. D’aquí començaríem a parlar d’una liberalització de l’educació amb una certa influència elitista. Això es pot resoldre amb l’ajut de beques o subvencions.
La part positiva és que la unificació d’aquests graus amb la resta de països europeus permetrà validar la nostra carrera en d’altres països, tot i que no hem d’oblidar que no s’unifiquen els noms de les carreres ni els seus continguts i per tant en aquesta línia s’ha de seguir millorant.
El segon aspecte és el model de crèdits anomenat ECTS (European Credit Transfer System). Si actualment un crèdit equival a 60 hores de classe, tant si es va com si no, amb l’ECTS es tenen en compte també les hores de feina a casa, l’assistència a les classes, les pràctiques, els seminaris i els propis exàmens. I Bolonya aposta per una avaluació continuada, enlloc de l’única que es fa majoritàriament. Si haguéssim de posar contres en aquest segon punt és que fa més difícil compaginar els estudis amb el món laboral; malgrat que l’avaluació continuada gestiona molt millor el curs acadèmic i fa que l’estudiant requereixi d’un autoaprenentatge prèviament marcat.
El tercer aspecte i últim que vull destacar és que l’oferta de les universitats en carreres i els seus continguts han d’anar enfocades cap a les demandes del mercat de treball i suprimir aquelles que no siguin rentables. Aquesta directriu enfocada segons l’eficiència del mercat és una equivocació ja que tothom té dret a estudiar i aprendre allò que desitgi al marge de les demandes del mercat. A més tota directiva europea depèn de la interpretació que se’n faci al govern central espanyol. El cas més clar és la voluntat de suprimir Filologia Catalana que és una decisió política i poc te a veure amb el Pla Bolonya. Amb aquesta última qüestió el que s’està aconseguint és un retrocés cap a la normalització del català i acabar convertint la nostra llengua en un dialecte del castellà, paraula ben coneguda per molts dels qui van patir el franquisme. A més es torna a veure un cop més que en l’aspecte polític, la Unió Europea està a anys llum de tenir el poder que té en l’aspecte econòmic en quan a la unificació dels països. I tot plegat fa que nacions com la catalana tinguin una escassa presència a Europa, malgrat fires i més fires que es vulguin fer per Frankfurt...
El que és evident és que la competència per accedir al món laboral cada dia és més difícil i la solvència i poder que abans tenia ser un llicenciat, ara queda enrere perquè afortunadament moltes més persones podem accedir a les universitats. Això no es pot confondre amb una mala gestió del pla d’estudis i una influència de postures i ideologies polítiques en l’educació, l’eina indispensable per l’evolució d’un país. Per això es tan important conèixer el Pla Bolonya i no interpretar-lo com “l’enemic”, sinó com una arma o projecte que reorientada d’una altra manera, pot funcionar molt millor i permetre la connexió directa amb tota Europa.
A continuació us deixo un link sobre les carreres de totes les universitats catalanes que ja han posat en marxa el Pla Bolonya:
