La crosta nacionalista

L'entrevista al diputat i portaveu adjunt del PSC al Parlament, Joan Ferran, el passat dimarts 4 de desembre a El Periódico ha estat la "comidilla" d'aquest pont. I no és per menys. Polítics i expolítics com Jordi Pujol i periodistes de la talla de Sergi Pàmies no han trigat en replicar. Des d'una òptica totalment analista el que fa Ferran amb les seves declaracions i els seus escrits en el seu blog és contradir-se ell mateix i exposar les queixes a mode de llistat de compra, és a dir, sense argumentar-les i sense donar una resposta o una solució a la "crosta nacionalista" que segons ell, pateixen TV-3 i Catalunya Ràdio. “TV-3 no es crítica; es despiadada con el Govern. Prioriza, magnifica y retuerce la información en contra del Ejecutivo”. Això contestava al periodista Luis Mauri quan li preguntava si el fet que els mitjans segons ell són antigovernamentals, significa que són antisocialistes. I és curiós que contesti parlant de “govern” i no dels “socialistes”, dues cares d’una mateixa moneda però que expressat d’una manera o altra sonen diferents. Apostar per una comunicació crítica amb el socialisme no és dolenta i més si també s’aposta per una crítica al republicanisme, el convergecionisme, l’unionisme o el populisme. Quan demana neutralitat, a què es refereix? Posar en una balança el pes de les crítiques d’uns enfront dels altres és feina dels qui en tenen ben poca. És com les criatures: si al plat tenen menys patates que l’altre germà ja es queixen. A més des d’aquí aprofito per reclamar exemples al senyor Ferran d’aquest fet tan greu… “Lo mejor sería comenzar de nuevo, hacer tabla rasa del pasado; un reset, que se dice ahora. Las cargas sentimentales o ideológicas deben quedar para las secciones de opinión”. Caram si que està a l’última de la informàtica el senyor diputat. Un reset a una televisió que obté uns shares envejables, rep nominacions als Oscar per la feina ben feta al 30 minuts i que es desvincula de la tendència de la premsa del cor més casposa dels darrers temps? Quan fagi aquest reset, que m’expliqui quins seran els fonaments o el model per tornar a començar. Crec que si vol fer les coses bé arribarà allà on ell mateix ha decidit canviar el rumb. A més, no pot oblidar que ell ha contribuït a l’aprovació de la llei de mitjans audiovisuals de fa dos mesos i per tant ja va sent hora que agafi més compromís com a membre de govern que és i no d’oposició. “Los programas de viajes de un popular presentador, que desliza siempre que puede su óptica independentista. O algunos informativos que, en lugar de informar con rigor de la manifestación del sábado pasado, prefirieron dedicarse a caldearla, a publicitarla gratuitamente desde una semana antes”. I continua més avall: “Eso por no hablar del mapa del tiempo, en el que es sencillo saber si lloverá en Alicante, lo que encuentro perfecto, pero difícil saber si lucirá el sol en Fraga, a 30 kilómetros de Lleida, o en Madrid, a una hora de vuelo de Barcelona”. Aquests són exemples de gurús mediàtics, que segons ell existeixen a TV-3. Uns gurús que segons Ferran editorialitzen, en comptes d’informar. Quan es refereix als “Afers exteriors” d’en Miquel Calçada, m’agradaria saber quin mal hi ha en ensenyar la seva òptica independentista. I a més, què té a veure aquesta òptica independentista amb la crosta nacionalista que segons ell ha deixat el llegat pujolista? Que jo sàpiga CiU mai s’ha definit com un partit independentista i per tant lamento entendre que el portaveu al Parlament comença a barrejar conceptes. En tot cas, el popular presentador emet el programa coincidint amb el període del Tripartit i el Govern de l’Entesa i per tant no li hauria de resultar tan estrany que els ideals que mostra en Miquel es corresponguin amb els d’una part ben important del govern que ell també representa. El tema de la manifestació és un punt i a part i ara mateix em fa mandra replicar-la. Ara el que sí es per fer-ne broma és amb el tema dels pobres mapes del temps. Això més que una entrevista a un polític sembla una entrevista a un dels periodistes, si és que així se’ls pot dir, encarregats del popular reportatge Ciudadanos de Segunda. El nostre estimat socialista ha oblidat que el mapa del temps es centra en els Països Catalans ja que és el públic al que es dirigeix. Fins ara. Perquè desgraciadament ja no hi som tots des que el Govern del País València ha decidit interrompre l’emissió d’aquest canal en aquestes terres. No és qüestió de no interessar-se pel temps de Fraga o Madrid. El raonament d’aquests mapes es basen en el target i les audiències. I dubto que un gallec s’endinsi a la TDT per veure el temps que s’anuncia a TV-3. En fi que l’etern debat Catalunya-Espanya, Nacionalisme català-Socialisme català se’ns ha tornat a presentar per boca d’un Joan Ferran més incoherent que mai. Si més no, admet que les seves paraules donarien cua. Moltes gràcies senyor portaveu. Si voleu completar la informació, us adjunto la direcció del bloc del socialista Joan Ferran i l’entrevista que se li va realitzar a El Periódico.

http://joan-ferran.blogspot.com/

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=464276&idseccio_PK=1008

El mediàtic Pla Bolonya

A les dotze del migdia d’avui quinze de novembre de 2007, estudiants de totes les universitats catalanes han convocat una manifestació contra el Pla Bolonya a la Plaça Universitat de Barcelona. Independentment de la crida d’aquesta vaga general i reivindicació posterior és interessant saber en primer lloc què és el Pla Bolonya? De ben segur que molts de vosaltres hagueu sentit mots aïllats com “mercantilització”, “privacitat”, “graus” o bé “llicenciatures”. Al marge d’aquestes paraules cal saber punt per punt com afectarà el Pla Bolonya a la vida universitària d’un estudiant català. I dic català perquè el Pla Bolonya d’aquí no és el mateix que el d’un alemany o el d’un francès i amb el que em centraré és amb el que a mi m’afecta.
El Pla Bolonya és com es coneix popularment l'Espai Europeu d'Educació Superior, que es va començar a gestar a Bolonya l'any 1999 i ha d'estar aplicat a totes les universitats europees l'any 2010, tot i que ja comença a aplicar-se a molts llocs.
A grans trets, es preveu que les llicenciatures i les diplomatures s’unifiquin en una sola nomenclatura, el que es coneix com a grau, amb el que s’obté com a títol de graduat. Posteriorment hi ha un postgrau o màster per especialitzar-se i finalment si es desitja es pot accedir al doctorat. Aturem-nos en aquest primer punt de debat. La idea no és dolenta, però feta la llei, feta la trampa. Amb el grau ja es dóna accés al mercat de treball i per tant el govern no té l’obligació de subvencionar els postgraus a la universitat pública. D’aquí començaríem a parlar d’una liberalització de l’educació amb una certa influència elitista. Això es pot resoldre amb l’ajut de beques o subvencions.
La part positiva és que la unificació d’aquests graus amb la resta de països europeus permetrà validar la nostra carrera en d’altres països, tot i que no hem d’oblidar que no s’unifiquen els noms de les carreres ni els seus continguts i per tant en aquesta línia s’ha de seguir millorant.
El segon aspecte és el model de crèdits anomenat ECTS (European Credit Transfer System). Si actualment un crèdit equival a 60 hores de classe, tant si es va com si no, amb l’ECTS es tenen en compte també les hores de feina a casa, l’assistència a les classes, les pràctiques, els seminaris i els propis exàmens. I Bolonya aposta per una avaluació continuada, enlloc de l’única que es fa majoritàriament. Si haguéssim de posar contres en aquest segon punt és que fa més difícil compaginar els estudis amb el món laboral; malgrat que l’avaluació continuada gestiona molt millor el curs acadèmic i fa que l’estudiant requereixi d’un autoaprenentatge prèviament marcat.
El tercer aspecte i últim que vull destacar és que l’oferta de les universitats en carreres i els seus continguts han d’anar enfocades cap a les demandes del mercat de treball i suprimir aquelles que no siguin rentables. Aquesta directriu enfocada segons l’eficiència del mercat és una equivocació ja que tothom té dret a estudiar i aprendre allò que desitgi al marge de les demandes del mercat. A més tota directiva europea depèn de la interpretació que se’n faci al govern central espanyol. El cas més clar és la voluntat de suprimir Filologia Catalana que és una decisió política i poc te a veure amb el Pla Bolonya. Amb aquesta última qüestió el que s’està aconseguint és un retrocés cap a la normalització del català i acabar convertint la nostra llengua en un dialecte del castellà, paraula ben coneguda per molts dels qui van patir el franquisme. A més es torna a veure un cop més que en l’aspecte polític, la Unió Europea està a anys llum de tenir el poder que té en l’aspecte econòmic en quan a la unificació dels països. I tot plegat fa que nacions com la catalana tinguin una escassa presència a Europa, malgrat fires i més fires que es vulguin fer per Frankfurt...
El que és evident és que la competència per accedir al món laboral cada dia és més difícil i la solvència i poder que abans tenia ser un llicenciat, ara queda enrere perquè afortunadament moltes més persones podem accedir a les universitats. Això no es pot confondre amb una mala gestió del pla d’estudis i una influència de postures i ideologies polítiques en l’educació, l’eina indispensable per l’evolució d’un país. Per això es tan important conèixer el Pla Bolonya i no interpretar-lo com “l’enemic”, sinó com una arma o projecte que reorientada d’una altra manera, pot funcionar molt millor i permetre la connexió directa amb tota Europa.

A continuació us deixo un link sobre les carreres de totes les universitats catalanes que ja han posat en marxa el Pla Bolonya:

http://www10.gencat.net/dursi/ca/un/eees_titulacions_pla_pilot_2006.htm

De Guatemala a Guatepeor?

El passat 9 d'octubre, el periodista Luis Buzón, coordinador de l'Àrea de Comunicación Estratégica del Programa Municipios Democráticos de la Unión Europea, ens explicava la realitat que es viu a Guatemala. La idea d'ell i els altres membres que participen és inculcar la comunicació i la cooperació a gran escala a un país iberoamericà en vies de desenvolupament.
Anem a situar primer de tot aquest país tant en xifres com a trets característics. En l'actualitat hi ha quatre grups culturals que formen el 65% de la població total del país: maya, xinca, garífuna i el mestís o "ladino". Malgrat que la llengua oficial és el castellà, amb aquest repartiment de la població indígena hem de veure una altra realitat lingüística molt complexa, on nomes de la població maya se'n deriven 22 idiolectes. D'aquí ja sorgeix la primera qüestió sobre la manera d'afegir la cooperació i la comunicació com element transversal.
A més, la història d'aquest país ve marcada pel conflicte armat des del 1960 fins el 1996 quan es va firma los Acuerdos de Paz entre l'exèrcit i la guerrilla indígena. Tot plegat va deixar més de 200.000 morts, onades de migració i una desarticulació general del teixit social procedent dels grans latifundis. Malgrat tot, i com acostuma a passar a la majoria de països llatinoamericans, Guatemala té una gran riquesa natural (és el país que té més volcans per metre quadrat) i actualment el turisme va a l'alça.
Per acabar de contextualitzar-ho, reflectim aquests esdeveniments en xifres reals i actuals:

Habitans--------------------------13,3 milions
Pobresa---------------------------66%
Pobresa extrema------------------21%
Analfabetisme---------------------28%
Nens que no van a l'escola---------38%
Índex de mortalitat---------------40% dels infants moren per cada 1.000 nascuts vius

Arribat a aquest punt, des de l'Àrea de Comunicación Estratégica del Porgrama Municipios Democráticos de la Unión Europea, com porten a terme la comunicació i cooperació? La idea és la descentralització i el reforçament municipals amb una reforma de la justícia en tots els àmbits, la participació ciutadana, el ressorgiment de la petita i mitjana empresa i la lluita contra l'exclusió de la dona.
Aquestes idees en l'actualitat s'estan portant a la pràctica, però un nou gir polític fa plantejar com enfocar aquests principis.
Amb 154,508 vots de diferència respecte l'altra candidat i exgeneral Otto Pérez, Álvaro Colom del partit UNE (Unidad Nacional de la Esperanza) s'ha proclamat recentment el nou mandatari electe. La idea és tenir fe en Déu i amb aquesta idea ha arrestat les grans masses dels afores de les ciutats a tenir esperança. La fe es queda curta davant un estat sense seguretat jurídica, una càrrega tributària baixa, un alt nivell de corrupció i una alta centralització de l'administració pública, amb una cobertura baixa sanitària i l'absència de polítiques públiques contra la violència. Per tant calen solucions com les que es porten a terme des d'aquest programa de la Unió Europea. Però solucions que ensenyin a com resoldre aquests problemes però sense voler imposar-se en les tasques. Per això és tan important la cooperació, la comunicació però especialment l'educació.
Una educació, que molts dels seus votants (la majoria indígenes), si la tinguessin s'haguessin replantejat el vot. Malgrat que el vot tampoc seria precís que es decantés pel seu rival, el qual tenia per lema de campanya "Mano dura". Amb una campanya electoral de les més sagnants que s'han vist mai, amb mig centenar de morts el futur és molt insert.

Alexander Sequén-Mónchez, analista polític i professor de la Universitat Rafael Andívar de Guatemala, afirmava el passat 2 de novembre al diari Avui que ""Les dues opcions que es presenten a les eleccions pertanyen al conservadorisme pur i dur".

Tot està per fer i tot és possible, però estem darrera d'una falsa democràcia? El temps ens ho dirà.

Per més informació:

http://paper.avui.cat/article/mon/104347/comicis/son/fals/dilema/guatemala.html

Més informació del MIQT

Aquí teniu el logotip del MIQT i un el reportatge directe de "El 210".



http://www.youtube.com/watch?v=ZV9QyqNi3mY

MIQT: màster en...

La segona edició del Màster en Innovació i Qualitat Televisives (MIQT) s'ha presentat a l'Aula Magna de la Facultat de Periodisme de la UAB. A l'acte han assistit el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manel Tresserras; el director general de la CCMA, Joan Majó; el director de TV3, Francesc Escribano; el rector de la UAB, Lluís Ferrer; el de la UPF, Josep Joan Moreso, i la directora de l'Àrea de Beques i Estudis Socials de l'Obra Social de La Caixa, Rosa Maria Molins.
Feta la presentació, anem als fets.
Què és el MIQT? Un màster que acollirà a 30 alumnes procedents de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i de la Universitat Autònoma de Bellaterra (UAB) per aprofundir en els reportatges documentals i de ficció.
Més enllà de l'experiència d'aquest màster, us parlaré de les idees que venen lligades a ell i que des de l'Aula Magna s'han exposat per boca del conseller.
La idea és donar una mirada culta com a condició de la qualitat televisiva. Això comporta partir d'una suficiència financera, una gestió proporcionada, la independència editorial de polítics i empreses, la producció pròpia rellevant, la capacitat d'innovació i la singularització dels projectes. Tresserras també ha especificat que en el cas de la televisió pública "és important produir una agenda pública específica i anunciar-la, ser capaç d'assumir responsabilitats socials i ser de referència amb diversitat d'audiències amb un accés universal".
Tot plegat, ens sembla utòpic?
Segurament el projecte és a llarg termini i el punt final no es pot marcar quan les aspiracions són ambicioses i sempre condueixen a més. Amb aquest màster doncs, també ens adonem de la política comunicativa que des de la Generalitat es vol impulsar.
Una política marcada per "la catalanitat com a projecte de vida compartida que inspira una nova cultura en la globalització fent-ho des de la transparència i la radicalitat catalana", segons paraules del conseller a la presentació del MIQT. La pública es diferencia de la privada i la responsabilitat de la primera és de caràcter obligatori. La cohesió social passa per conèixer el nostre entorn. Ara bé, la privada no pot quedar-ne desvinculada. En aquest cas sembla que el grau d'exigència se'l puguin marcar ells lliurement; però també és cert que han de tenir una consciència de responsabilitat social pròpies.
Amb aquest màster es donen les eines i s'ensenya a utilitzar-les per reflectir aquests principis. Satisfactori o no, la idea és clara: aspirar a la qualitat del capital humà.

A continuació us adjunto dos enllaços:
Web del màster: http://www.tv3.cat/master/
Reportatge "Els 210": http://www.youtube.com/watch?v=ZV9QyqNi3mY

CARTA DE PRESENTACIÓ

Bona tarda o bon dia, depèn de l'hora que llegiu això. Em dic Núria Casas i des de l'ordinador de la meva facultat, començo una nova aventura que em porta a la presa de contacte amb el món virtual.

Sóc una estudiant de tercer curs de Periodisme de la Universitat Autònoma de Bellaterra. La meva passió des de ben petita ha estat poder treballar en un futur en aquest mitjà. I de moment convino els estudis amb l'aprenentatge en televisió i ràdio a Televisió de Badalona i Ràdio Ciutat de Badalona, 94.4. FM. A més també escric en un diari esportiu anomenat BNS i vaig tenir l'honor de treballar aquest estiu al Freakandó Matiner de RAC105, fent de productora i presentadora d'un espai diari. Aquesta experiència m'ha servit per conèixer gent tan fantàstica com el Vador Llador, el Marc Vives i el Quim Vila, amb els quals he après molt. Però els agraïments també els vull fer a Xavi Ballesteros i Jordi Alcover, dos professionals del mitjà però a la vegada amics, aspecte difícil de trobar dins d'aquesta feina tan competitiva.

A banda de presentacions i agraïments, obro aquest flog amb la intenció de comentar regularment notícies referents al món de la Comunicació i l'Educació, dues fonts d'informació que s'enllacen dins una mateixa assignatura que vaig començar el passat 2 d'octubre.

Aquest no és un blog personal on comenti els meus estats d'ànim, per on surto de festa o què m'agrada fer. Tot i que a través dels meus articles d'opinió em coneixereu i espero també saber què en penseu els qui ho llegiu.

Així doncs, i sense més preàmbuls...QUEDA INAUGURAT AQUEST BLOG!

Una abraçada a tots/totes ;)