dilluns, 12 de novembre del 2007

De Guatemala a Guatepeor?



El passat 9 d'octubre, el periodista Luis Buzón, coordinador de l'Àrea de Comunicación Estratégica del Programa Municipios Democráticos de la Unión Europea, ens explicava la realitat que es viu a Guatemala. La idea d'ell i els altres membres que participen és inculcar la comunicació i la cooperació a gran escala a un país iberoamericà en vies de desenvolupament.
Anem a situar primer de tot aquest país tant en xifres com a trets característics. En l'actualitat hi ha quatre grups culturals que formen el 65% de la població total del país: maya, xinca, garífuna i el mestís o "ladino". Malgrat que la llengua oficial és el castellà, amb aquest repartiment de la població indígena hem de veure una altra realitat lingüística molt complexa, on nomes de la població maya se'n deriven 22 idiolectes. D'aquí ja sorgeix la primera qüestió sobre la manera d'afegir la cooperació i la comunicació com element transversal.
A més, la història d'aquest país ve marcada pel conflicte armat des del 1960 fins el 1996 quan es va firma los Acuerdos de Paz entre l'exèrcit i la guerrilla indígena. Tot plegat va deixar més de 200.000 morts, onades de migració i una desarticulació general del teixit social procedent dels grans latifundis. Malgrat tot, i com acostuma a passar a la majoria de països llatinoamericans, Guatemala té una gran riquesa natural (és el país que té més volcans per metre quadrat) i actualment el turisme va a l'alça.
Per acabar de contextualitzar-ho, reflectim aquests esdeveniments en xifres reals i actuals:

Habitans--------------------------13,3 milions
Pobresa---------------------------66%
Pobresa extrema------------------21%
Analfabetisme---------------------28%
Nens que no van a l'escola---------38%
Índex de mortalitat---------------40% dels infants moren per cada 1.000 nascuts vius

Arribat a aquest punt, des de l'Àrea de Comunicación Estratégica del Porgrama Municipios Democráticos de la Unión Europea, com porten a terme la comunicació i cooperació? La idea és la descentralització i el reforçament municipals amb una reforma de la justícia en tots els àmbits, la participació ciutadana, el ressorgiment de la petita i mitjana empresa i la lluita contra l'exclusió de la dona.
Aquestes idees en l'actualitat s'estan portant a la pràctica, però un nou gir polític fa plantejar com enfocar aquests principis.
Amb 154,508 vots de diferència respecte l'altra candidat i exgeneral Otto Pérez, Álvaro Colom del partit UNE (Unidad Nacional de la Esperanza) s'ha proclamat recentment el nou mandatari electe. La idea és tenir fe en Déu i amb aquesta idea ha arrestat les grans masses dels afores de les ciutats a tenir esperança. La fe es queda curta davant un estat sense seguretat jurídica, una càrrega tributària baixa, un alt nivell de corrupció i una alta centralització de l'administració pública, amb una cobertura baixa sanitària i l'absència de polítiques públiques contra la violència. Per tant calen solucions com les que es porten a terme des d'aquest programa de la Unió Europea. Però solucions que ensenyin a com resoldre aquests problemes però sense voler imposar-se en les tasques. Per això és tan important la cooperació, la comunicació però especialment l'educació.
Una educació, que molts dels seus votants (la majoria indígenes), si la tinguessin s'haguessin replantejat el vot. Malgrat que el vot tampoc seria precís que es decantés pel seu rival, el qual tenia per lema de campanya "Mano dura". Amb una campanya electoral de les més sagnants que s'han vist mai, amb mig centenar de morts el futur és molt insert.


Alexander Sequén-Mónchez, analista polític i professor de la Universitat Rafael Andívar de Guatemala, afirmava el passat 2 de novembre al diari Avui que ""Les dues opcions que es presenten a les eleccions pertanyen al conservadorisme pur i dur".


Tot està per fer i tot és possible, però estem darrera d'una falsa democràcia? El temps ens ho dirà.


Per més informació:


http://paper.avui.cat/article/mon/104347/comicis/son/fals/dilema/guatemala.html